our journey into the world of bookbinding

Some others – Algunes altres

In Books, Meta on 7 09 2011 at 18:00

small Dos-à-dos

Per aprofitar algunes de les restes de paper que ens quedaven, el Clayton es va dedicar a encolar unes quantes petites i mitjanes llibretes i jo els hi vaig buscar cobertes amb diversos materials dels que teníem.

Aquesta de dalt és una petita llibreta el que se’n diu dos-à-dos que vol dir dors amb dors, més o menys, és a dir, són dues llibretes (o llibres) unides per la part posterior, és a dir, enquadernades juntes de manera que s’ha de girar el llibre per a llegir-ne l’altra banda.

La cartulina de foradets és l’únic d’aquests materials -tret de la pega i les eines- que vam comprar. El llibre de peixos i el de colorins tenen cobertes de collage amb diferents elements – retalls, embalatges, pòsters-.

Una trista notícia que no acaba de venir al cas és que hem perdut el segell amb el nostre logo. Tenim dues opcions, o bé intentar repetir-lo amb linogravat – cosa que no resultarà gaire exacte – o digitalitzar-ne la imatge i fer-nos fer un segell de goma. Això tindria l’avantatge que seria més còmode a l’hora d’imprimir-lo, ja que el procés d’entintar el linogravat és una mica laboriós, però és clar, es perdria la intervenció de l’atzar que fa que cada vegada quedi diferent i el toc artesà. Què en penseu?

*

In a mad rush to use up all the paper we collected from various deposits around Berlin, Clayton glued together a bunch of sheets into perfect-bound blocks of various dimensions.  Thanks to his industriousness and Z’s ingenuity the world has the good fortune of more beautiful little books wandering around.  We didn’t manage to use every last scrap but we did a good job of it nonetheless.

A sad bit of news is that we lost the lovely little lino-cut stamp featuring our edicions cotton flower logo.  Now we have the sad fortune or perhaps shining opportunity of deciding to carve one anew, or digitise the old one from finished prints and send it off to a stamp-maker to laser engrave us a rubber version.  The benefit of the latter  is expediency but perhaps thereby we’d lose a bit of the artistic touch of the lino-cut.  We’ll see.

Clayton’s favourite is the fishy.  What’s yours?

 

A notebook covered with a poster found in the streets of BerlinFish fish (illustration by Violeta Lopiz http://violetalopiz.blogspot.com/)

Advertisements
  1. Pues yo creo que ya todo es bastante artesanal y que si se trata de hacer algo más ecológico os podeis hacer el sello en lugar de goma con la típica patata, metodo ancestral y casero, como no creo que dure mucho y la tendreis que repetir de vez en cuando seguirá existiendo la diferencia cada unas cuantas unidades. Aunque lo del logo con patata tampoco creo que sea cosa rápida, con una plantilla?
    http://www.dibujosparapintar.com/manualidades_sellos_caseros.html

  2. La llibreta dos-à-dos ha quedat ben maca, potser per la cartolina –ai que de vegades s’han de comprar les coses–; aviam si algun dia podem fer-ne una que sigui un –libre– amb aquelles coses que jo feia…

  3. M’agraden molt aquests tres! El meu preferit es el de dos a dos. La meva opinio es que us heu de fer un segell de goma. Ja l’heu fet?

  4. By the way! we found the stamp hiding behind some clamps!
    Per cert! hem trobat el segell amagat entre unes pinces!

Leave us a comment, reply, note... :)

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out /  Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out /  Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out /  Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out /  Change )

w

Connecting to %s